Entrevista amb Alba Cuevas, directora de SOS Racisme
Laura Alzueta Navarro i Laia Gairí Pallarés
A Catalunya, milers de joves immigrants queden extutelats quan arriben a la majoria d’edat, molts es troben desemparats i sense un projecte de futur. En quina situació es troben? Com afrontar el racisme i la discriminació que pateixen? Parlem amb l’Alba Cuevas,la directora de SOS Racisme, una entitat independent que lluita per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones. Una associació que denuncia el racisme a la nostra societat i promou lluites i mobilitzacions contra la xenofòbia que es viu a les institucions i a peu de carrer.
Actualment a Catalunya, en quina situació es troben els joves immigrants tutelats, un cop fan els 18 anys?
El problema amb aquests joves és que si hi ha 100 nois que surten d’haver estat amb la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) que és qui s’encarrega d’ells quan són menors, el nombre de places es redueixen a una tercera part per un tema de manca de recursos. Els joves immigrants que han estat tutelats i ara son extutelats es poden trobar amb molts problemes, un d’ells té a veure amb si tenen o no permís de residència. Quan has estat tutelat durant un temps, si ets estranger, la norma diu que has de sortir amb tota la documentació correcta, documentació que et permet viure i que et permet treballar. Això no està passant, no passa perquè la burocràcia i tota l’administració d’estrangeria és lenta, feixuga i amb molts obstacles. També és veritat que manquen coneixements i recursos per part de la Generalitat per fer més i millor aquests tràmits. El principal problema és quan arriben joves de 16 o 17 anys i hi ha molt poc marge per fer aquesta burocràcia que permet sortir amb un permís. L’altre problema que trobem és el menor coneixement de l’entorn, un jove tutelat que ha viscut sempre a Catalunya tutelat o no, pot tenir un major coneixement de l’idioma, per exemple. A més de tot això, s’afegeix la possibilitat de patir racisme social i institucional.
“Manquen coneixements i recursos per part de la Generalitat per fer millor els tràmits que permeten als joves extutelats tenir un permís de residència”
Parlant de la discriminació que poden arribar a patir aquests nois, quin és el grau de racisme que pateixen aquests joves extutelats? Sofreixen un major racisme per estar desemparats?
No crec que pateixin un major racisme pel fet de ser no acompanyats, crec que hi ha altres elements com el fet de ser migrant, jove, estar al carrer… Hi ha altres elements que influencien més.
Sí que és veritat que amb els joves tutelats hi ha tot un discurs racista que apel·la a dir que seran un “cost”, que aquests nens i nenes venen a delinquir, etc.
A través de les xarxes socials ens trobem a vegades amb una gran quantitat d’insults o discriminacions racistes, com s’hauria de combatre això?
És molt complicat. Nosaltres portem tres o quatre anys fent projectes, intentant donar eines, formar-nos a nosaltres mateixos, etc. Hi ha una part de discurs d’odi que penalment està recollit i es pot fer una denúncia penal, el que passa és que és complicat perquè xoca amb el dret a la llibertat d’expressió. Tot el que va a la línia de la prohibició és complicat de gestionar i sobretot de que sigui efectiu. Nosaltres fa molt temps que per combatre això apostem i intentem aprendre de les narratives alternatives. És a dir, fer un gir al discurs, quan davant de dades q són falses, donem les dades reals. Per exemple, en el cas dels fets de Castelldefels i Canet, un bon discurs alternatiu de tot el que es va dir per xarxes (que venia en la línia de: ja està bé, ens costen diners, etc) va ser que la DGAIGA digués que tots els menors desemparats eren la seva responsabilitat, i com a responsables, aquells als que han fet mal, els denunciarien igual que ho faria qualsevol pare o mare. Intentem fer un discurs des de la construcció, que pugui estar en el marc dels drets humans.
Una de les tasques que teniu a SOS Racisme és atendre a aquestes persones que han patit racisme, explica com els ajudeu, quin és el procés que es segueix.
Nosaltres tenim el Servei d’Atenció I Denúncia (SAID) per víctimes del racisme i xenofòbia. El que fem és que una persona arriba aquí, ens explica el seu cas i passa un procés de validació a partir d’uns indicadors per comprovar si és una discriminació amb motivació racista. Un cop el cas s’assumeix, hi ha diferents vies d’intervenció; decidim si anem per la via judicial, penal, administrativa, via de contenció… o si decidim fer una intervenció directa (ens posem en contacte amb la persona discriminadora de manera directa; via carta, via reunió…). Després hi ha tot un enfocament cap a la persona que ha vingut aquí afectada per una situació de racisme perquè després d’aquest procés pugui sortir enfortida. El que passa normalment és perdre el procés judicial que hem iniciat, perquè és molt difícil que es reconegui que la discriminació ha estat motivada per racisme. Sobretot en casos de seguretat pública que ens trobem amb denúncies creuades (quan un policia denuncia). En els casos en els que aconseguim una sentència bona per nosaltres, potser la víctima no se sent enfortida igualment. S’intenta fer tot un procés amb trobades que es fan aquí amb gent que ha patit racisme, se’ls convida a participar a altres espais, s’intenta fer una part més social. D’altra banda tenim la denúncia pública, poder fer anàlisis de casos concrets i així arribar a fer una transformació a partir d’un cas real concret.
Ja fa un temps que vau impulsar la plataforma “Tancarem els CIE” (Centres d’Internament per a persones Estrangeres) per tal d’acabar amb el CIE de Barcelona, ubicat al barri de Zona Franca. Quines estratègies, accions, activitats esteu seguint mitjançant aquesta plataforma per tal d'aconseguir el vostre objectiu?
Fem actes de sensibilització per explicar a la ciutadania el que hi ha, però estem més centrats en poder donar certa cobertura a la gent que està a dins, donar-los-hi respostes quan passa alguna cosa. Hi ha un moment en què des de SOS diem :”Hem de fer un front ampli, hem d'explicar a la ciutadania que els CIE’s existeixen, perquè de moment només ho sabem els que estem en el meollo”. I és quan impulsem la campanya de “tancarem el CIE”; tot i què ja hi havia a l'agenda aquest objectiu marcat, però volíem implicar a més entitats. A partit d'aquí vam fer com dues accions molt importants; un dia vam encerclar tot el CIE, i un altre vam fer un judici popular en contra d’aquest. En aquestes accions apart de nosaltres participava des de Omnium Cultural fins la FAPAC i els Consells Nacionals de Joventut. Era un canvi. Però avui el CIE de Barcelona està obert, i hi ha més gent que mai. Per això des de les entitats hem de tornar a lluitar perquè el CIE continua internant i expulsant a gent.
El dret a vot que també ha estat una reivindicació que heu perseguit des dels vostres inicis. Perquè creieu que encara existeixen persones a l’Estat Espanyol que estan privades d'aquest dret?
El tema de dret a vot és que no pots votar si no tens la nacionalitat espanyola. Com la nacionalitat en aquest país es passa per sang, per molt que tu hagis viscut aquí, si la nacionalitat dels teus pares no és espanyola, la teva tampoc ho és. En lo qual no pots votar. Serà espanyola si els teus pares s’han pogut nacionalitzar i llavors l’heretaràs.
Ens trobem a dia d'avui a Catalunya que més del 15% de les persones no tenen nacionalitat espanyola tot i haver nascut aquí. Això és un impediment immens, perquè el 15% és a nivell global, només que pensem en municipis on hi ha percentatge alt de població amb nacionalitat estrangera, parlem que a vegades hi han municipis que no està votant ni el 40% de la població. Aleshores quina validesa de democràcia estem tenint? És molt fort. Per mi la negació del dret a vot és una de les restriccions més bèsties que es viuen, perquè apart et diu que no ets d'aquí, tot i sentir-t’hi.
A partir d'aquí, des de SOS Racisme quines accions de sensibilització heu portat a terme amb el vot?
El tema del vot és una mítica, perquè portem molts anys. SOS n'ha fet varies d’accions a la historia vinculades al vot. Vam fer un parell de vídeos de conscienciació.
El lema de sempre de SOS amb això, és el d’un igual a un; una persona un vot, no té una altra. Més darrerament vam impulsar fa uns dos anys una plataforma de xarxa d’entitats de vot per a tothom, especialment a municipis. Gent de municipis que estiguem almenys organitzats i visibilitzant el tema del dret del vot. S’han aconseguit moltes mocions municipals els últims dos anys, però al final, aquest problema és un tema de la Constitució, per canvia'l, s'ha de canviar l'article 13 de la Constitució Espanyola. Tot i això, per exemple a les eleccions estatals d'aquest any, hi havien 3 partits que recollien dins dels seus programes el dret a votar tothom, en diferents variacions però estava sortint. Nosaltres hem intentat donar molta informació, fent tota aquesta part pedagògica.
De quina manera són utilitzats aquests col·lectius, d'una banda per polítics d'extrema dreta fonamentant l’odi, i la discriminació, i d'altra banda per governants i polítics, no exercint una legislació normativa que representi una igualtat real dins el món laboral i social d'aquestes persones?
Nosaltres vam fer l'anàlisi de com havia anat la campanya electoral de les eleccions estatals, i doncs tenim un conjunt de partits, que tot i què a Catalunya l'eix era un altre, un conjunt d’ells estiren de l'antimigració, del racisme pur, de no donar drets... Molt denunciable i democràticament totalment condemnable. A més, nosaltres que ens hem llegit tots els programes electorals, no hi ha proposta de política pública antiracista en general, sí que hi ha però, alguns partits que agafen coses més vinculades a polítiques migratòries. Doncs, hi ha uns que són totalment racistes i d'extrema dreta, però en general hi ha una manca de política sobre igualtat de drets. Com assegurem que la gent no pateixi discriminació en l'accés del món laboral? Com assegurem que no hi hagi aquesta segregació escolar que acaba fent també doncs que hi hagin escoles que generen alumnes amb més oportunitats i altres amb menys no? Quina política s'està fent d'això? I cap, i això els partits d'esquerra o molts d'aquests tampoc van amb una proposta clara d'aquesta línia.
Quines solucions o mesures impulsaríeu per facilitar la situació de les persones ex-tutelades migrants que avui dia es troben en una situació molt complicada, molt bona part perquè aquestes lleis o aquestes normes no serveixen o no són eficaces?
Jo crec que un jove que ha arribat aquí, i que s'ha tutelat per l'administració ha de sortir amb nacionalitat espanyola, ni permís de residència ni altres. Nacionalitat espanyola, que és el que et dóna l'accés i t'assegura l'accés a drets. Crec que és fonamental per solucionar la part d'estrangeria. Per altra banda també és súper important englobar aquests nois en el circuit estàndard. És a dir, aquesta nois, tenen les mateixes necessitats, i preocupacions, per tant entre els 18 i els 23 anys els has d'ajudar a que puguin assolir una vida adulta autònoma i independent.
Respecte la societat catalana, com heu vist la seva evolució de sensibilització contra el racisme en aquests últims anys? Creieu que s'ha incrementat o al contrari, ha disminuït?
Jo crec que és una muntanya russa. Jo porto 10 anys a SOS i crec que hem tingut moments en què hem posat el crit al cel, al veure que s'ha començat a normalitzar el racisme a nivell social, és a dir, aquest que és entre les persones o el que es veu al carrer. Per evolucionar en aquest aspecto, tots ens hem de revisar quan discriminem i quan no, quan tenim uns prejudicis i quan no, però que això està latent sempre i que hi ha racisme. Aleshores, segons en quin moment polític i social i segons quina manipulació es fa que això puja i baixa.
"El gran impediment és que hi ha una manca de reconèixer com a societat que hi ha racisme i què l'exercim tots o quasi tots".
Creieu que es pot eradicar 100% el racisme o que sempre existirà?
Sí, perquè sinó no podria estar aquí. Però clar, el racisme és un sistema de dominació i per segons què, va molt bé. Potser hi ha a nivells més comunitaris on ho pots treballar, però hi ha una part estructural que és molt forta. Hi haurà racisme sempre que hi hagi una llei d'estrangeria, i actualment és impossible que cap país es plantegi no tenir una política migratòria racista, perquè és restrictiva, perquè diferencia a les persones segons d'on venen. Només que això existeix-hi, sempre existirà.
Per a saber-ne més:
Informe sobre identificaciones policials per perfil ètnic a Catalunya:
https://www.pareudepararme.org/assets/img/informe2018-ca.pdf
Informe de SOSRacisme per acabar contra contingut racista a les cardes socials
http://www.sosracisme.org/com-actuar-davant-contingut-racista-a-les-xarxes-socials
Minut del telenotícies de TV3 sobre joves migrants extetulats desemparats quan arriben als 18 anys
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/joves-migrants-extutelats-desemparats-quan-arriben-als-18-anys/video/5819517/