Laia Gairí Pallarés
Allotjaments municipals col·lapsats i llistes d'espera interminables. Sense més alternatives, Casa Àfrica és l'esperança avui, de 35 immigrants africans exclosos per la llei d'estrangeria.
Casa Àfrica ha celebrat aquest dimarts 2 d'abril la suspensió de la segona ordre de desallotjament que hi havia prevista durant el mateix dia. La primera ordre judicial es va dictar el 8 de gener. D'aleshores ençà, el col·lectiu lluita contra la propietat privada de la finca que, sense voler negociar, continua el procediment judicial. Tot i ser una altra victòria, la comitiva judicial ha ajornat el desallotjament per aquest mes de maig. Casa Àfrica resisteix, però és possible que tingui els dies comptats.
El desallotjament es preveia entre les 7 i les 15 hores. A les set del matí ja començava "la jornada de defensa" amb un esmorzar a càrrec de la plataforma de suport del centre i Emergència Frontera Sud, col·lectiu d’activistes que fan tasques de suport i acompanyament a les persones migrants.
A primera hora del matí ja hi havia concentrades unes 40 persones davant la façana modernista. Es notava un cert lligam entre elles, no devia ser la primera vegada que defensaven l'immoble, anteriorment batejat com La Teixidora. Alguns ja feia uns minuts que s'havien servit l'esmorzar, llet amb Nescafé i galetes. N'hi ha però, que devien portar tota la nit allí: es veien estoretes de tots colors, sacs i mantes aplegades a la porta mateixa de l'edifici. El carrer Marià Aguiló 35 del Poblenou, on es situa el centre, semblava, en aquell moment, ple d'esperança.
Tot i que feia fred, abans d’un quart de vuit, centenars de veïns, d’edats entre 19 a 80 anys, van omplir el carrer per impedir el desallotjament. Una senyora d'uns 60 anys, pèl canós i ulleres vermelles cridaneres, rodejada d'un grup de 6 dones: "Portem molts anys aturant això, i l'única manera de què la gent que ve de fora tingui lloc per viure, és ocupant-la" deia.
L'ordre de desallotjament estava fixada per les nou del matí. Els veïns, a dos quarts de vuit, ja estaven esperant als mossos. Efectius de la Guàrdia Urbana rodejaven el carrer.
A tres quarts de vuit, una furgoneta dels Mossos d'Esquadra passava pel carrer perpendicular i els manifestants començaven a cridar: "Fora policia dels nostres barris". Semblava que sols era una patrulla de la ciutat. Tot i això, una noia jove, vestida tota de negre, es posava al costat del carrer per vigilar.
Quan ja hi havia unes 150 persones, Nebon Babou Bassono, portaveu de Casa Àfrica, mostrava la seva alegria: "penso que avui ens quedarem, tot i que al final no sabem que passarà, dependrà de coses que no controlem. Tenim una bona resposta del barri, i per això val la pena defendre-ho".
Eren les nou, no apareixia ningú. Tots inquiets. Fins que el rumor es va difondre de pressa. "La comitiva judicial apareixerà a les 11:00 h" exclamaven.
Passava el temps i l'única manera d'oblidar el final incert, era encomanant ànims als concentrats. Una portaveu va construir una rotllana i cantaven consignes contra el racisme.
La comitiva judicial de l’Ajuntament no va arribar fins la una del migdia. Dues dones amb faldilla i americana, dos homes amb un conjunt d’americana i pantalons. Tots quatre van decidir no apropar-se als manifestants. "El Barrio no se rinde, Casa África resiste" es sentia al llarg del carrer. Aquests crits i el nombre de concentrats van provocar que la comitiva judicial decidís ajornar el desallotjament fins el mes de maig.
La jornada de defensa continuarà amb una manifestació aquest divendres. El barri ha guanyat. Papers blancs per l'aire, crits d'alegria. Casa Àfrica, un cop més, es queda.