Laura Alzueta Navarro
Al segon pis de la Parròquia del Carme del barri de Sant Antoni, trobem un espai de convivència i aprenentatge pels més joves. Pujant les estretes escales de l’església, arribem a un indret on les persones estrangeres han trobat un refugi i un lloc ple d’oportunitats i esperança. Aquesta tarda estan programades activitats a l’aire lliure i ens trobem amb les aules buides però amb una gran quantitat de voluntaris treballant per fer la vida dels joves una mica més fàcil.
L’entitat Punt de Referència obre les portes als immigrants ex tutelats, gent jove dels 18 fins als 30 anys que necessiten a algú que els guiï quan ja no tenen a la seva família al costat. El fet de no tenir un suport emocional, algú amb qui compartir les vivències, les emocions, les alegries i les tristeses, els porta a buscar una persona que faci de tiet, de cosí, inclús de germà.
Educadors socials, psicòlegs, sociòlegs són el perfil dels voluntaris que acompanyen a aquests joves desemparats. En l’actualitat el 60% de les persones que comencen aquest procés són immigrants, la majoria vénen amb la mentalitat d’aprofitar qualsevol oportunitat que se’ls presenti, ja sigui de feina o d’estudis. Tot i això, a Punt de Referència arriben molts joves en una situació emocionalment molt difícil, vénen de viure al carrer, amb drogodependència o problemes de salut mental.
En aquest centre es realitza un projecte de mentoria, on cadascun dels joves acollits tenen una persona adulta al seu costat, una persona que els acompanya en moments puntuals durant aproximadament sis mesos. Conèixer la xarxa de transports públics de Barcelona, la xarxa de biblioteques, saber com funciona el sistema sanitari, trobar feina... Les coses més quotidianes del nostre dia a dia, són aquelles coses que el jove immigrant necessita saber per poder ser una mica més autònom. Aquest és el principal objectiu d’aquesta organització, ensenyar a les persones a ser més independents, ensenyar com funciona tot el sistema en el que vivim, acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge. A més de tot això, col·laboren amb la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i ofereixen pisos assistits on els joves poden viure una temporada, allà aprenen amb el seu mentor hàbits tan bàsics com anar a comprar, cuinar, netejar o administrar els diners.
A través d’entrevistes en profunditat i d’aficions compartides, es forma l’aparellament entre un mentor i un jove (d’entre 18 i 30 anys), aquests construeixen una relació i uns vincles de confiança durant sis mesos. En aquest període el mentor passa amb el noi o la noia uns dies a la setmana, en moments puntuals. “Aquests mesos són decisius per l’aprenentatge del jove, només un 10% abandonen aquest procés, i del 90% que arriben als sis mesos, el 75% continua tenint un vincle amb el seu mentor/a” afirma la Rita Grané, directora de l’entitat.
Quan observem les instal·lacions del centre, podem veure que no és un espai molt gran però està ben organitzat. Compta amb una cuina, tres aules, i diversos despatxos per a tutories. En les aules d’estudi s’organitzen activitats dirigides cada quinze dies, en aquestes activitats es treballen les competències que s’han d’assolir per aconseguir una feina, treballar en equip, responsabilitats, organització i autoconeixement. A més d’aquestes activitats grupals també es realitzen tècniques d’estudi, preparacions d’exàmens i tutories individuals amb els mentors.
“Quan ets immigrant, fas 18 anys i de sobte et converteixes en un jove ex tutelat, necessites a una persona que t’ajudi a emancipar-te, estudiar i aconseguir una feina, un habitatge, és difícil quan, per exemple, la renda garantida es concedeix a partir dels 23 anys. Si abans has estat a una família d’acollida més de tres anys, tens una prestació dels 18 als 21, però si has estat menys d’això, només tens una prestació durant 6 mesos.” Així explica la Directora de Punt de Referència la situació tan precària que viuen els joves que compleixen la majoria d’edat.